SMART CITY

EL PAISATGE URBÀ  A UNA SMART CITY El     concepte     de     paisatge     urbà     representa     la sublimació   del   de   medi   ambient   urbà,   i   supera   el dels   espais   públics   mitjançant   la   incorporació   als mateixos   de   l'entorn   que   els   envolta.   El   paisatge urbà   es   converteix   així   en   un   espai   essencialment de   caràcter   col·lectiu,   encara   que   integrat   tant   per béns   de   titularitat   pública   com   privada,   que   acaba conformant la pell de les ciutats.   CAP   A   UN   CANVI   DE   PARADIGMA   EN   L'ÀMBIT   DE LA GESTIÓ URBANA SOSTENIBLE Malgrat   no   formular-se   de   manera   explícita   en   la seva    declaració    final,    durant    el    Congrés    es    va posar    de    manifest    la    necessitat    de    divulgar    en l'esfera     internacional     les     experiències     urbanes dirigides   a   la   gestió   del   paisatge   urbà.   En   aquest sentit      es     va      assenyalar      la      importància      de mobilitzar   en   aquesta   direcció   la   important   tasca que   duen   a   terme   les   associacions   de   ciutats,   i emprendre      més      aviat      que      tard      el      repte d'incorporar   la   gestió   del   paisatge   urbà   als   temes de   l'agenda   de   les   Nacions   Unides,   un   cop   posat de     manifest     que     totes     les     ciutats     tenen     un paisatge urbà que mereix ser protegit. Pel   que   fa   a   la   Conferència   Hàbitat   III,   ens   interessa   posar   en   relleu   que   en   la   reunió   preparatòria   temàtica,   celebrada   a   Barcelona   els   dies   4   i   5 d'abril   de   2016,   es   va   reconèixer   el   paper   central   dels   espais   públics   en   la   Nova   Agenda   Urbana   per   resultar   un   factor   clau   per   assolir   l'aspiració col·lectiva de fer de les ciutats, i d'altres assentaments urbans, llocs més sostenibles, justos, democràtics i participatius. "Els   espais   públics   són   de   propietat   pública   o   terrenys   de   propietat   privada   designats   per   a   ús   públic,   i   són   accessibles   i   gaudits   per   tots   els ciutadans   sense   restriccions   i   de   forma   gratuïta.   El   caràcter   d'una   ciutat   es   defineix   pels   seus   carrers   i   la   infraestructura   pública,   que   és   visible   en moltes i diferents tipologies urbanes, incloses les places, bulevards, jardins, parcs veïnals, biblioteques, etc.” Com   a   resultat   de   la   reunió   va   sorgir   l'anomenada   Declaració   de   Barcelona,   de   la   qual   interessa   destacar   en   aquest   punt   paràgrafs   com   els següents: "Celebrem en particular el reconeixement de la importància de l'espai públic per aconseguir el desenvolupament sostenible. (...) " "Reconeixem amb satisfacció la considerable atenció que s'ha dedicat al concepte d'espai públic en el procés preparatori. (...) " "Tots   ells   coincidint   amb   la   definició   de   l'espai   públic:   Els   espais   públics   són   tots   els   llocs,   incloent   carrers,   de   propietat   pública   o   d'ús   públic, accessibles i disfrutables per tots de forma gratuïta i sense un motiu interessat. (...) " "La   Nova   Agenda   Urbana   és   una   oportunitat   única   perquè   les   autoritats   de   tots   els   nivells   puguin   per   fer   realitat   els   drets   humans   de   tots   els habitants. (...) " "El dret a la ciutat és un nou paradigma que proporciona un marc alternatiu per tornar a pensar les ciutats i la urbanització. (...) " "Hi   ha   la   necessitat   de   preservar   el   caràcter   i   la   qualitat   dels   espais   públics   històrics   existents,   per   tal   de   promoure   la   identitat   local   i   transmetre   el patrimoni   de   les   generacions   futures;   millorar   les   àrees   públiques   existents   a   les   parts   centrals   i   perifèriques   de   la   ciutat,   per   tal   de   millorar   la   seva qualitat   i   fomentar   el   sentit   de   pertinença   de   les   comunitats;   el   disseny   de   nous   espais   públics   a   les   zones   edificades   i   en   noves   expansions urbanes, per incrementar la qualitat de vida dels habitants i enfortir l'estabilitat social. (...) " Totes   aquestes   declaracions,   que   compartim   en   essència,   van   ser   objecte   d'estudi   en   una   reunió   preparatòria   de   ICOUL   2017   que   celebrem   a Barcelona   el   dia   18   d'abril   del   2016,   amb   assistència   d'alguns   dels   ponents   del   primer   congrés.   En   el   curs   de   la   reunió,   ens   vam   plantejar   algunes preguntes: Per què ens limitem a l'espai públic i no vam començar a parlar en termes de paisatge urbà? És que per ventura el dret a la ciutat s'esgota en l'espai públic? És   que   el   patrimoni   privat   no   coparticipa   en   la   millora   de   la   qualitat   de   la   ciutat,   de   la   seva   imatge,   i   en   el   foment   del   sentit   de   pertinença   i   l'orgull   de ciutat? És que el decorat -en terminologia clàssica grega- dels espais públics de la ciutat no mereix ser objecte de protecció i millora? Els   allí   reunits   lamentem   que   en   aquesta   reunió   temàtica   d'Hàbitat   III   sobre   els   espais   públics,   plantejada   com   una   oportunitat   per   al   debat   i   les aportacions entre els líders mundials i les parts interessades en el camp del desenvolupament urbà, el paisatge urbà fos el gran absent. Creiem   que   ens   trobem   davant   d'una   immillorable   situació   per   fer   aflorar   en   l'escenari   internacional   urbà   els   avantatges   d'una   política   de   gestió   del paisatge   urbà,   experimentada   amb   èxit   a   Barcelona   durant   trenta   anys.   Una   simple   lectura   de   les   recomanacions   que   van   sorgir   del   debat   sobre Espais   Públics   dut   a   terme   a   Nova York   amb   motiu   del   PrepCom   1   de   la   Conferència   Hàbitat   III   ens   apunta   algunes   de   les   possibilitats   d'aquest   nou escenari: - Cal aprendre dels errors d'Hàbitat II, i transformar les idees en accions. (Gestió). - La necessitat de reconèixer el paper de la societat civil i la importància dels incentius al sector privat. (Acció publicoprivada). -   La   necessitat   d'un   canvi   en   el   llenguatge   per   intentar   persuadir   els   governs   i   al   sector   privat   d'invertir   en   espais   públics   és   avantatjós   per   a   tothom. (Patrocini i col·laboració). És precisament per aquest canvi en el llenguatge que s'inicia el desafiament que plantegem des d'aquesta modesta plataforma. Entenem   el   paisatge   urbà   com   una   sublimació   del   medi   ambient   urbà,   com   una   superació   del   concepte   estàtic   d'espai   públic   Un   paisatge   que   per la    seva    pròpia    naturalesa    mai    no    pot    ser    de    caràcter    limitat    i    excloent.    Defensem    igualment    que    invertir    en    paisatge    urbà    és    invertir    en desenvolupament urbà sostenible, és exercir una veritable responsabilitat social, i això sí que és avantatjós per a tothom. La   idea   subjacent   que   inspira   aquesta   proposta   és   que   per   mitjà   de   la   gestió   del   paisatge   urbà   es   produeix   un   impacte   prou   transcendent   al   medi com   per   reconstruir   la   imatge   de   la   ciutat   i   millorar   la   qualitat   de   vida   dels   ciutadans,   amb   independència   del   nivell   de   desenvolupament   a   què aquests   hagin   tingut   accés,   sempre   sota   la   premissa   de   la   supremacia   del   dret   col·lectiu   a   gaudir   d'un   ambient   urbà   sostenible   i   d'un   paisatge harmònic i adequat per al desenvolupament humà, per sobre de qualsevol dret o interès particular. El paisatge urbà, l'actual i el que pretenem disposar o millorar, per bé o per mal, forma part important del branding de la ciutat. L'excel·lència   en   la   qualitat   del   paisatge   urbà,   molt   més   enllà   de   la   que   es   ve   predicant   tradicionalment   l'espai   públic,   permetrà   que   els   ciutadans s'identifiquin   millor   amb   el   seu   entorn   urbà   i   es   comprometin   en   la   seva   preservació,   com   si   d'una   extensió   del   seu   pròpia   llar   es   tractés.   Per   la   seva naturalesa, el paisatge urbà és extensió de l'habitatge, és l'habitatge col·lectiu, és, en definitiva, el punt de trobada de la ciutadania. Els   habitants   de   les   ciutats   tenen   dret   a   viure   en   un   medi   ambient   urbà   en   què   es   respecti   l'espai   públic,   el   patrimoni   històric,   la   integritat   de l'arquitectura   de   les   edificacions,   i   també   tenen   dret   a   una   relació   més   lliure   i   segura   amb   aquest   mitjà   ambient   urbà.   I   aquests   drets   s'adquireixen mitjançant   el   gaudi   pacífic   d'un   paisatge   urbà   equilibrat   i   sostenible,   com   a   resultat   d'un   adequat   control   dels   excessos   que   desmilloren   la   qualitat de vida i la seguretat de les seves instal·lacions, equipaments i altres dotacions en general. A   cada   ciutat,   per   a   la   definició   de   l'extensió   d'aquests   drets   caldrà   posar   en   marxa   mecanismes   de   col·laboració   i   complicitat   amb   els   ciutadans, coproduint   entre   tots   la   ciutat.   Que   les   ciutats   es   doten   dels   instruments   adequats   per   a   la   consecució   d'aquests   objectius   ens   apareix   com   la   millor aposta urbana amb visió de futur i orientació a resultats, per concretar les expectatives creades per Hàbitat II. La   llavor   de   la   nostra   modesta   contribució   a   la   Nova Agenda   Urbana   que   ha   de   sorgir   de   la   Conferència   Hàbitat   III   es   troba   recollida   en   l'anomenada "Carta   del   Paisatge   Urbà   de   les   Ciutats",   aprovada   en   ocasió   del   ja   citat   Primer   Congrés   Internacional   de   Paisatge   Urbà   (ICOUL   ),   celebrat   a   Sao Paulo al desembre de l'any 2015 "Demanem   que   els   governs   locals   es   dotin   d'instruments   específics   per   a   la   gestió   del   paisatge   urbà   d'àmplia   base,   que   estableixin   i   ordenin   les responsabilitats   individuals,   col·lectives,   públiques   i   privades,   en   benefici   de   la   qualitat   de   vida   en   i   de   la   s'asseien   les   bases   del   nou   desafiament   i oportunitat que la gestió del paisatge urbà representa per a les ciutats: "Considerem   que   el   paisatge   urbà   és   un   bé   de   caràcter   essencial   en   l'entorn   de   convivència   de   les   nostres   ciutats   que   mereix   una   especial   atenció   i protecció.   El   gran   problema   de   les   ciutats   no   està   en   la   manca   de   planejament   sinó   més   aviat   en   la   manca   d'un   canvi   de   comportament   de   les persones en relació amb l'ambient en què viuen i que compartim ". O   potser   el   fet   que   el   paisatge   urbà   sigui   obra   de   l'home,   justifica   que   se   li   atorgui   una   menor   protecció   jurídica   que   la   que   atorguem   al   paisatge   que és obra de la mare naturalesa? "Considerem   que   la   preservació   i   millora   dels valors   del   paisatge   urbà   repercuteix   en   aspectes   clau   per   a   la vida   urbana. Així   conceptuat,   el   paisatge urbà   s'infereix   en   diversos   aspectes   de   la   nostra   vida   quotidiana,   sobre   els   quals   cal   vetllar   i   que   afecten   la   qualitat   de   vida,   com   ara   la   salut, l'educació, el benestar. " Un   paisatge   urbà   harmònic   fa   llegible   una   ciutat,   i   expressa   l'autoestima   dels   que   la   governen   i   la   dels   seus   ciutadans.   La   particularitat   geogràfica   i ambiental en la qual s'implanta una ciutat, i la cultura dels que l'habiten, caracteritzen la imatge pròpia i la identitat que conformen el seu paisatge. "El   paisatge   urbà   ha   d'evidenciar   i   posar   en   valor   el   patrimoni   natural   i   cultural   que   garanteix   la   identitat   pròpia   de   cada   ciutat   i   explica   la   seva història." Això   en   la   línia   del   que   ja   apuntat   durant   la   recent   trobada   UNESCO   "El   Paisatge   Urbà   Històric   com   a   eina   del   desenvolupament   urbà   sostenible", celebrat el 9 de setembre de 2015, precisament a la ciutat de Quito. "Considerem   que   el   desgast   que   pateixen   les   ciutats   per   l'ús   intensiu   del   seu   paisatge   ha   de   revertir   en   un   benefici   directe   per   a   la   comunitat   a través de millores tangibles del propi paisatge." L'acusada   sensibilitat   respecte   de   les   intervencions   sobre   el   paisatge   demana   una   gestió   integrada   i   integral   dels   seus   possibles   usos,   que   conciliï el   manteniment   del   seu   equilibri   amb   el   desenvolupament   de   les   seves   funcions   socioeconòmiques   i   culturals.   Es   requereix   d'una   gestió   oberta, planificada,   transversal   i   col·laborativa   que   acompanyi   l'evolució   natural   de   cada   ciutat,   contribuint   a   reconèixer,   integrar,   establir   o   consolidar   nous senyals d'identitat. "Emplacem   les   administracions   a   actuar   en   la   millora   del   paisatge   i   a   garantir   la   seva   ordenació   harmònica,   fomentant   l'habitabilitat   i   la   seguretat   de les ciutats, així com difonent les obligacions i els drets dels ciutadans." El   paisatge   urbà   és   el   resultat   de   les   actuacions   públiques   i   privades   sobe   la   ciutat.   Tots   dos   sectors,   que   comparteixen   la   responsabilitat   en   la configuració de la ciutat real, han de compartir així mateix la responsabilitat en la seva sostenibilitat, manteniment i millora. "Considerem   imprescindible   la   participació   activa   de   la   ciutadania   en   el   manteniment   dels   elements   que   conformen   l'estructura   aparent   de   la ciutat, i també en l'exercici dels drets d'urbanitat relatius a la preservació del paisatge." L'optimització    dels    valors    harmònics,    estètics    i    cívics    que    atresora    el    paisatge    urbà    es    troba    condicionada    per    l'ús    i    les    activitats    que    es desenvolupen a les ciutats. Qualsevol   alteració   en   les   relacions   dels   elements   que   conformen   el   paisatge   pot   conduir   a   una   inestabilitat,   que   repercutirà   negativament   en   la qualitat de vida ciutadana. "Apel·lem   als   diferents   polítics   i   responsables   institucionals   que   advoquin   per   unir   forces   per   treballar   junts   per   unes   ciutats   més   habitables,   més humanes, superant interessos particulars en nom a l'objectiu comú de millorar les condicions de convencia en els entorns i espais urbans." En   el   dret   a   un   paisatge   urbà   harmònic   ha   de   prevaler   l'ètica   de   l'estètica. Avui,   quan   es   pensa   en   ciutat,   es   pensa   sobretot   en   funcionalitat,   però   s'ha de pensar també en la seva bellesa. El culte a la bellesa forma part de la cultura de l'ésser humà. "Entenem que el paisatge urbà és sobretot un punt de trobada de la ciutadania, en el qual es donen cita l'urbanisme i la urbanitat." Dos elements que al mateix temps representen dos dels principals ingredients per a un desenvolupament urbà sostenible. En   el   pla   de   les   idees   considerem   que   la   Nova   Agenda   Urbana   ha   d'apuntar   també   al   paper   essencial   dels   processos   participatius   d'àmplia   base que   traslladin   l'experiència   de   la   ciutadania   a   l'acció   pública,   en   el   que   nosaltres   hem   anomenant   el   mecanisme   de   coproducció   de   la   ciutat   . Aquest   mecanisme   s'ha   d'entendre   com   a   part   d'un   nou   discurs   polític   que   té   el   seu   suport   en   la   defensa   del   dret   a   l'ús   col·lectiu   del   que   és   públic   i també   del   que   és   privat,   de   superar   l'espectre   de   l'espai   públic   des   del   prisma   del   paisatge   urbà   (   incloent   directrius,   criteris   i   objectius   per   a   la   seva preservació), per acabar convergint en l'objectiu de millorar la qualitat de vida, en fer ciutats per viure i sobretot a fer-les entre tots. En   el   pla   de   les   accions   aspirem   a   incorporar   a   la   Nova Agenda   Urbana   la   gestió   del   paisatge   urbà   com   el   conjunt   d'actuacions   necessàries   per   a   la promoció,   protecció,   preservació   i   conservació   de   la   qualitat   de vida   de   l'ésser   humà   que   habita   en   ambients   urbans.   El   paisatge   de   les   ciutats   és   un sistema obert que evoluciona contínuament, i per això requereix d'un tractament d'acord al seu caràcter dinàmic. Per a cada habitant urbà del planeta la ciutat és el seu lloc, és el seu moment, és la seva vida.
C/General Mitre, 15, ent 2,3 08017 Barcelona
Tel: +34 931 170 660        +34 639 31 42 21        +34 606 36 52 00        +34 606196 37 57